Hola a tots!
L’altre dilluns vaig anar amb la meua classe a València medieval i va ser una experiència increïble. Vull compartir amb vosaltres el que vam veure i aprendre.
El primer que vam veure van ser les torres defensives de Serrans. Mesuraven 33 metres i es van construir de 1392 a 1398. S’anomenaven així perquè des de dalt es pot veure la serranía.
Aquestes torres pertanyien a una muralla amb dotze com elles. Tan sols es van conservar perquè s’utilitzaven com a presons per als homes. Les de Quart que mesuraven 34 metres els va ocórrer el mateix sols que servien de presons per a les dones. No eren castells sinó torres defensives. Les torres tenien grans forats al terra per a llançar pedres o coses pesades als enemics. A més hi havia un rastell que baixaven per la nit a les 9 h i si no arribaves a temps et quedaves a la lluna de València, és a dir fora de la ciutat. També vam veure moltes firmes dels cànters que havien portat aquelles pedres perquè els seus superiors sàpiguen quants diners donar-los.
Després vam pujar un munt d’escalons molt alts per a dificultar l’arribada a la torre dels seus enemics. A la torre hi havia un balcó gegant que servia per les cerimònies, per la defensiva i fa uns anys servia per a la cridà de les Falles. A l’exterior també vam veure unes gàrgoles que explicaven a la gent analfabeta que si eres bo cristià aniries al cel però si eres una mala persona el dimoni et portaria. Com sempre vam veure saeteres, per on es llançaven les fletxes i el sostre amb una bòveda de creueria de l’estil gòtic. Per últim vam pujar a dalt des d’on veies quasi tota València. Després vam veure el palau de la Generalitat que tenia un jardí que al segle XV era l’ajuntament però com que els incendis provocats pels presos eren molt perillosos el van traslladar. També ens van parlar d’un senyor anomenat Pare Jofré que va veure que uns xiquets estaven pegant a un malalt mental, aleshores va crear el primer manicomi a València. Vam arribar a la plaça de la Verge on hi havia una inscripció que representava la llegenda de la cornucòpia. La llegenda tracta d’un home que menjava tots els fills que tenia. Aleshores la reina va agafar al nadó i el va deixar al bosc a viure amb una cabra màgica. Quan la cabra va morir, el xiquet va agafar un dels seus corns que li donava de menjar. A més la cornucòpia va ser el primer escut de València. Per últim vam visitar la Llotja que tenia unes columnes helicoïdals. A més vam veure el seu jardí de tarongers. A la Llotja abans es posaven els preus de les sedes a la sala de contractacions. A València hi han viscut moltes cultures com: Romans-Visigots, Musulmans i Cristians, per això té meravelles que hui en dia podem veure.
Va ser una visita molt interessant i educativa i espero tornar-hi aviat!
