Bon dia lectors! Per a començar la setmana us mostrem una nova autobiografia fantàstica ambientada a l’antic Imperi Romà. Esperem que la disfruteu!
RAFFAÈLLO EL LLUITADOR
Em dic Raffaélo vaig nàixer al s IV d c a Itàlia. La meua família era privilegiada ja que la meua mare era monja de l’església “Martinius” en canvi el meu pare era el papa d’una església. Es van conèixer en una guerra d’esglésies.
Des de petit em van parlar del rei de Roma. Quan vaig tindre la suficient edat me’n vaig anar a Roma per veure el rei en persona, no ho vaig aconseguir perquè hi estava molt ocupat. En canvi , vaig conèixer l’amor de la meua vida: Cornelia. Era guapa ,divertida i amorosa.
Vam eixir tres setmanes com nuvis i després no vaig aguantar la pressió i li vaig demanar la mà. Ella em va dir que sí, es va celebrar una gran boda a l’església de meu pare.
L’any 536 va ser un dels millors anys de la meua vida. Cornelia em va dir que hi estava embarassada. Mentre esperàvem, el rei m’ en va oferir un lloc de treball. Pocs mesos desprès van nàixer els meus xiquets l’1 de Martinius de l’any 536. Als tres anys vaig convèncer a Cornelia per a anar-nos a Hispània de vacances.
Allí vam passar dos mesos i ens vam tenir que tornar a Itàlia per la terrible conquesta de Roma. Durant el viatge, el meu cavall es va caure amb mi en unes pedres puntegudes d’un barranc, afortunadament l’equipatge de guerrer em va salvar, l’únic que em va fer va ser unes ferides.
Varem tornar i el rei em va dir la més trista noticia, aquella tard tindria que fer l’espectacle de gladiador. No ho podia suportar però, si no ho feia m’arrancarien els ulls i em tallarien la llengua. Vaig lluitar contra un lleó que d’un mos em va arrancar el cap. Vaig morir en 537 dC a Roma.
Daniel·la C.
